BM La Roca
SEGUEIX-NOS

Pre-Benjamins, el nostre futur!!

Nova Secció: CRÒNIQUES

PRE-BENJAMÍ BM LA ROCA – PME LES FRANQUESES 1  (8-8)

Albert Gómez, Alejandro Jiménez, Arnau Reyes, Guillem Buded, Jan Castellsagué, Marçal Muntanyola, Martí Casadellà, Martí Indiano, Xavi Martínez

Resultat: primer quart (14 – 15), segon quart (12 – 9), tercer quart (13 – 6), últim quart (8 – 14).

Realment no hi ha paraules per explicar el que es va veure dissabte al matí. Perfectament es podria descriure com a espectacular, brutal, esperpèntic, etc. Els nostres nens no són els mateixos que van jugar contra les Franqueses 1 al partit d’anada, no. Van plantar cara i van lluitar fins al final. Un resultat molt just, ja que l’altre equip també va deixar cos i ànima. Com bé va dir la Xènia al vestuari en acabar el partit, l’esforç i la suor (això últim és cosa meva) que han acumulat aquests últims set mesos s’han vist plasmats en el partit d’avui.

 

Va ser un partit dur i molt intens, com si fossin alevins i no pas pre-benjamins. Tres nens van ser expulsats un minut: dos de la Roca i un de les Franqueses. Però no van ser faltes agressives, sinó llençar-se per arribar a tapar el rival i que així no marqui el gol. També voldria remarcar la gran actuació arbitral de l’Oriol Vives; va ser equànime en tot moment. Fins i tot vam tenir públic del benjamí. Els pares dels nens amb qui jugàvem l’any passat van al·lucinar amb aquell espectacle. I felicitar la grada. Les dues aficions van fer de pares; és a dir, van aplaudir i animar.

 

Ja l’entrenament del dimecres va ser espectacular quant a treball en defensa. I això es va veure reflectit dissabte a la pista. Per exemple, vam tenir dos jugadors que van ser a pista 36 minuts seguits i que ho van donar tot, en atac i sobretot en defensa. Gran actuació dels petits de la casa, l’Arnau Reyes i en Martí Indiano. No es van deixar arraulir per la mida dels seus adversaris. Tots dos van buscar el seu punt fort: la velocitat. Els nens de segon any van fer molt bona feina.

El gomet vermell segurament va ser l’últim quart. Va haver un moment que no sabíem pas si jugaven a handbol o a futbol sala per la quantitat de “peus” que vam fer. Fins i tot, un cap de l’Alejandro. Una defensa fluixa, males passades, sortides de porteria dolentes… Però bé, els nens estaven esgotats. Massa pressió. Des que van saber que dissabte jugaven amb les Franqueses tots estaven molt tensos. Per què? No ho sé pas…

 

Els jugadors d’ambdós equips es van posar una pressió innecessària sobre les seves espatlles: “qui guanyi el partit, guanya la lliga”. Ja sé que la humanitat “per se” és competitiva, però mai no hem d’oblidar que són nens d’entre sis i vuit anys, que el que volen és jugar i passar-ho bé. En el nostre cas, la Xènia va fer un gest molt significatiu davant pares i nens; i va ser agafar la taula classificatòria i bufar-la. Que cadascú ho interpreti com vulgui; però crec que la cosa és ben clara.

 

En resum. Els petits de la casa, els pre-benjamins, tenen molt i molt clar que la Roca és pit i collons. Gràcies, nois. Sou uns cracks!!!

 

Miriam Manya (mare jugador Pre-Benjamí)

You must be logged in to post a comment Login