BM La Roca
SEGUEIX-NOS

“El BM La Roca i l’handbol han estat i són la meva vida”

Entrevista extreta del portal «La Jornada del Vallès«:

Aquesta temporada, Estapé s’acomiada com a entrenador del club que l’ha vist créixer i amb el qual va començar al món de l’handbol, ja de ben petit, amb només 10 anys. Tota una vida al club roquerol que l’ha portat a jugar a les categories inferiors, a entrenar equips de l’entitat durant quinze anys consecutius i, sobretot, la darrera etapa, en la qual ha estat el cervell i el gran artífex dels èxits recents del primer equip. En els 4 darrers anys com a entrenador del primer equip, el conjunt vallesà ha viscut l’època més exitosa de la seva història: dos ascensos consecutius, de Catalana a Nacional i de Nacional a Plata, i la permanència a la Segona Divisió estatal, la passada temporada. Una fita que, tot i el gran treball realitzat el present exercici, enguany l’equip no ha pogut repetir per segon any consecutiu. Parlem amb Estapé dels 4 anys dirigint el primer equip roquerol, dels seus inicis al món de l’handbol, de la seva trajectòria i de tota una vida dedicada al club que porta al cor.

Després de tota una vida al BM La Roca, enguany has decidit que era la darrera temporada com a entrenador. Què et porta a prendre aquesta decisió?

Hi ha dos factors importants. Primer el desgast que això comporta: entenc el fet de liderar un equip, i més en aquests nivells, com una cosa que requereix una dedicació i compromís total, on tens mig cervell ocupat amb l’handbol les 24 hores del dia. Com a tal, això arriba un punt que té data de caducitat o que, almenys temporalment, has de posar el cervell en remull i desconnectar.

El segon motiu és el bé de l’equip. Porto 4 anys com a primer entrenador i 2 anys com a segon d’aquest equip. M’agrada liderar el grup juntament amb els jugadors, que són molt partíceps del desenvolupament del grup. En aquest sentit, a Piol, Pau, Morales, Miquel, Gesa, Sánchez, Lluís, Mario, Salado, que porten tots aquests 6 anys amb mi, ja els hi he ensenyat tot el meu pensament i filosofia. Així crec que, pel seu bé, necessiten ‘inputs’ i maneres de fer noves, tant pel seu creixement esportiu, com pel seu creixement personal i de lideratge. Necessiten una persona amb l’energia carregada i les piles a totes per poder fer front a tot el que un equip comporta al llarg d’un any i que alhora els aporti noves maneres de veure les coses per créixer.

“Prenc la decisió de deixar d’entrenar l’equip pel desgast que comporta dirigir-lo i perquè crec que els jugadors necessiten ‘inputs’ i maneres de fer noves”

A Pontevedra ús jugàveu la permanència a cara o creu en el teu darrer partit com a tècnic i va acabar sortint creu. Un comiat injust i realment amarg, com ho vas viure?

No crec que sigui injust. En aquesta vida has d’acceptar les coses tal com vénen i si vam perdre a Pontevedra i vam baixar de categoria va ser perquè així ho vam merèixer. Cert que va ser per ‘goal average’, cert que petits detalls com penals, faltes directes, entre altres, ens haguessin permès salvar la categoria, però en definitiva vam ser nosaltres que no vam saber guanyar els partits finals i transcendentals. El final va ser amarg sí, i sobretot estic dolgut personalment per no haver pogut deixar l’equip a Plata, una categoria que ens havia donat molt. Estic dolgut tant pels jugadors com pel club, com per la plataforma ‘Lluitem per un Somni’, com per l’afició i els Senglars, com per en general tot el poble, que tenim al costat empenyent i ajudant-nos.

Tot i que l’equip ha acabat baixant seria injust no reconèixer la teva gran tasca des que vas arribar al primer equip del BM la Roca. El que dèiem a la introducció, dos ascensos consecutius i una permanència a Plata en 3 anys. Quines creus que van ser les claus d’aquests èxits consecutius?

Crec que l’èxit de l’ascens del primer any de Lliga Catalana a Nacional va ser el compromís del grup. Un grup format en bona part per jugadors amb experiència i nivell contrastat a categories superiors com Roger Estapé, Miki, Juan López, Marc Navarro, Marc Raga, Esteban Antequera, Itchi, Marc Pujol, Morales, Ego, etc. Tot i el descens administratiu a Catalana, es van comprometre a pujar l’equip a la categoria Nacional que, com a mínim, els hi pertocava. Una mostra impressionant de compromís cap a un club i un equip, que se’ls hi ha d’agrair molt.

catalana
La plantilla del BM La Roca la temporada 2013-2014

El segon ascens, de Nacional a Plata, va ser l’ascens d’un grup jove que volia demostrar, un cop els veterans i els jugadors més experimentats van deixar l’equip, que ells també sabien competir. Així que, sense que ningú donés un ‘duro’ per ells aquell any, inclús sentint veus que patirien per mantenir la categoria, el grup hi va posar moltes hores de treball i passió i  van assolir un ascens en un any històric pel club. Va ser l’any del relleu; tot i que gent com Roger, Miki, Ego, Raga o Navarro ens seguien donant el suport necessari, va ser el pas endavant de jugadors de la casa com Pau Pérez, Piol, Rojas, Mario, Salado, Sánchez, Lluís, Miquel i Gesa.

Juntament amb l’apassionant temporada 2015-16, la de permanència a Plata, van ser anys on les expectatives eren baixes i, per tant, la il·lusió i l’esforç eren brutals per assolir aquestes fites. Són un grup de competidors enormes, tot cor i si em permeteu, amb uns ‘collons’ com un toro. Estic segur que ben aviat tornaran a Plata, i no només això, sinó que ho faran més madurs.

BM la Roca 3423
Celebrant la victòria en el derbi català contra el Bordils aquesta temporada / RAUL DEL VAL

“Són un grup de competidors enormes, tot cor i, si em permeteu, amb uns ‘collons’ com un toro. Estic segur que ben aviat tornaran a Plata, i no només això, sinó que ho faran més madurs”

Anem pas a pas. Et fas càrrec de l’equip, ara fa 4 temporades, com a primer entrenador -tot i que ja havies fet de segon els dos anys anteriors- i et trobes amb un descens administratiu a Catalana, després d’haver pujat a Plata, per no haver pogut assolir la categoria per temes econòmics. Un fet que deixa l’equip tocat, però aquell any arrasseu, guanyeu tots els partits i pugeu a Nacional. Com recordes aquella primera temporada dirigint l’equip com a primer entrenador a Catalana?

Va ser una temporada dura i difícil, especialment en l’aspecte mental. Era molt complicat competir al nostre màxim nivell sabent que, amb tota probabilitat, guanyaríem igual. Tot i aquesta dificultat, l’equip va demostrar el seu compromís envers el club i va ser capaç de buidar-se a cada entrenament per acabar un any impecable sense cedir cap punt, ni tant sols a les fases d’ascens, i assolir el retorn a Nacional que tothom donava per fet, però que s’havia de fer.

2011
Plantilla BM La Roca temporada 2011-2012

Com he comentat, en aquell any el més destacable va ser el compromís i la voluntat del grup. Un equip format amb jugadors acostumats a competir en categories superiors, inclús a ASOBAL i que es van comprometre a jugar a Lliga Catalana per deixar l’equip on corresponia.

Ja coneixies perfectament l’equip, ja que els dos anys anteriors vas fer de segon de Pedro Zarzosa. Què vas aprendre del Pedro?

En Pedro és possiblement l’entrenador amb més sentit comú amb els que he tingut la sort d’aprendre. Sembla una cosa senzilla, però ja diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits. D’ell vaig aprendre a més, molt en l’aspecte de preses de decisions durant el partit, a saber llegir els partits millor, especialment en els moments en què les coses no et surten com tenies planificades. I, addicionalment, a defensar una filosofia de joc atractiva pel club, molt consistent des del treball defensiu i de contraatac i que en termes ofensius plantejava un joc basat en la rapidesa de pilota. Una filosofia que he intentat mantenir i potenciar en la meva etapa d’entrenador, ja que és un joc que permet una major col·laboració de tots els integrants de l’equip, especialment els extrems, que són els grans beneficiats del nostre joc col·lectiu. Aquest estil ens diferencia de la resta d’equips i de l’handbol actual, cada cop més físic i en el qual els xutadors exteriors i la zona central de l’atac estàtic cada cop guanya més importància en detriment dels extrems.

“Del Pedro Zarzosa vaig aprendre molt en l’aspecte de preses de decisions durant el partit i també a defensar una filosofia de joc atractiva pel club, molt consistent en el treball defensiu i de contraatac”

Vas agafar un equip format majoritàriament per jugadors del planter. Quina relació hi ha entre l’equip cadet de l’entitat que va fer història guanyant l’any 2008 el Campionat de Catalunya i d’Espanya i els recents èxits de l’entitat? Podríem afirmar que el club ha recollit els fruits d’aquella fornada de jugadors?

Sí, diversos jugadors d’aquell equip cadet campió d’Espanya han arribat al 1r equip del BM La Roca; és el cas de Turry, Pino, Mario, Sánchez i Salado. Igual que altres bones quintes com la de Rojas i Pau, la de Lluís i Pere Gesa, etc. Tot i això, som conscients que aquí tenim camí que recórrer i que el repte que té el club esportivament és fer cada cop millor aquest traspàs entre la bona base que tenim i el nostre primer equip. Cada any tenim una escola esportiva amb més nens i nenes que quan arriben a infantils són dels equips més potents d’Espanya (enguany els dos a la Fase Final entre els 8 millors d’Espanya), i això ho hem d’esprémer millor de cara a poblar el primers equips de la Roca. Així, en un futur pròxim hem de ser capaços de competir en categories com la Divisió d’Honor Plata amb un equip pràcticament íntegre del nostre planter.

“En un futur pròxim hem de ser capaços de competir en categories com la Divisió d’Honor Plata amb un equip pràcticament íntegre del nostre planter”

Esportivament no seria descabellat estar a la Divisió de Plata, a curt termini podem tornar a pujar, ja que tenim jugadors de qualitat, però per infraestructures econòmiques ja vam veure que és molt complicat, tot i que l’equip segueix creient en aquest somni”, declaraves el novembre del 2013 en una temporada que tornaríeu a brillar a Nacional i us classificaríeu per les fases d’ascens. Com va ser aquella temporada a la divisió de bronze?

Aquella temporada va ser de les millors que recordo com entrenador. Un grup format el 80% per gent de la pedrera, en general jove, amb una intensitat brutal i un esforç de superació envejable, que va ser capaç de demostrar que podien competir i fer el pas endavant, després de la marxa de molts jugadors importants que en aquell moment tiraven del carro del primer equip. Era un grup on els rols estaven molt ben encaixats i on es va fer una temporada per emmarcar perdent tant sols dos partits en tota la temporada, incloent-hi les fases a Ciudad Real. Érem un equip molt difícil de batre, ja que, més enllà del talent, teníem un cor molt gran.

NACIONAL
L’equip que va assolir l’ascens a Plata

“La darrera temporada a Nacional va ser de les millors que recordo com a entrenador. Un grup format el 80% per gent de la pedrera, amb una intensitat brutal i un esforç de superació envejable, que va ser capaç de demostrar que podien competir i fer el pas endavant, després de la marxa de molts jugadors importants”

Maig del 2014. Si et dic un pavelló: Quijote Arena, i tres equips: BM Alarcos, BM Calvo Xiria de La Corunya i l’Eibar Eskubaloia, què et ve a la ment?

Va ser un sector a Ciudad Real guanyat de forma apassionant i molt emocionant. La confirmació per un grup de gent que havia patit una injustícia enorme feia dos anys. Les llàgrimes de felicitat del moment final eren les llàgrimes de ràbia de feia 2 anys, quan ens van baixar injustament de categoria. En aquell moment semblava que la vida s’acabés, però vam demostrar que a la vida s’ha de tirar endavant i que al final, si ets resistent i segueixes lluitant, cadascú té el que es mereix. Després d’un primer partit poc brillant empatat amb l’Eibar, vam fer un segon partit espectacular, en el qual vam superar àmpliament a Calvo Xiria amb una defensa espectacular. En l’últim partit, amb els locals, Alarcos Ciudad Real, vam aconseguir el punt que ens faltava i l’ascens a Plata.

quijote arena
Celebrant l’ascens a Plata al pavelló de Ciudad Real
Amb l’ascens a Plata us vau poder treure l’espina de dos anys enrere i el club va poder competir a la Segona Divisió de l’Handbol estatal, gràcies a la qualitat de l’equip, però també a la plataforma ‘Lluitem per un somni’, que va fer possible la gesta econòmicament parlant. Un ascens històric, que va posar la Roca del Vallès a la geografia de l’handbol estatal. Éreu conscients del que acabàveu d’assolir?

Érem conscients que esportivament, tot i ser un any de transició, havíem aconseguit un altre cop l’ascens a Plata. Però també érem conscients que aquí no acabava la guerra i que  caldria reunir els recursos necessaris per jugar a la categoria. L’equip era conscient que aquest cop volia jugar a la Divisió d’Honor Plata i no teníem cap altre pla B. Gràcies a l’empenta de l’equip, a la plataforma de pares i l’entorn de l’equip ‘Lluitem per un Somni’ i al vistiplau del club, ens vam tirar a la piscina. Mai podrem agrair prou a ‘Lluitem per un Somni’ les hores i hores de treball desinteressat perquè nosaltres poguéssim gaudir de la categoria. Són un grup de gent increïble i un exemple que la voluntat pot amb tots els obstacles.

“Mai podrem agrair prou a la plataforma ‘Lluitem per un Somni’ les hores i hores de treball desinteressat perquè nosaltres poguéssim gaudir de la categoria. Són un grup de gent increïble i un exemple que la voluntat pot amb tots els obstacles”

La plantilla del BM La Roca que va debutar a Plata per primera vegada a l'història de l'entitat
La plantilla del BM La Roca que va debutar a Plata per primera vegada a l’història de l’entitat
Veu fer història i per fi, després d’haver-ho tornat a guanyar a la pista, vau poder complir el somni de jugar a Plata. Una primera temporada en la qual l’equip va tenir alts i baixos, però va acabar la seva primera participació a la Divisió de Plata en onzena posició assolint la permanència algunes jornades abans d’acabar la Lliga. Què destacaries d’aquella primera temporada a Plata?

Sabíem que ens costaria perquè jugàvem contra equips de major potencial econòmic, físic i de qualitat. Tanmateix, tot i que la temporada va ser dura, hi vam posar molt orgull, molta il·lusió i els jugadors, els principals artífexs de tot això, van tenir un compromís professional, tot i que són totalment amateurs: hores addicionals de gimnàs, de vídeo, saltant-se compromisos personals per poder anar a jugar cada 15 dies arreu d’Espanya, etc. Aquell any la il·lusió va superar tots els obstacles, l’equip va arribar molt fort i amb molta confiança al tram final de lliga i, amb l’ajuda del nostre públic, vam poder guanyar els 3 últims partits vitals a casa, que ens van donar la permanència.

Aquesta temporada l’equip es va reforçar amb jugadors de qualitat amb experiència a Asobal que van donar un plus a l’equip. Ha estat també una temporada amb alts i baixos, en la qual heu plantat cara a grans equips i en molts partits us heu quedat a les portes de la victòria. Què creus que li ha faltat a l’equip?

L’equip és un estat d’ànim i enguany hem passat per tots. Potser el fet que tu menciones de tenir unes expectatives excessivament altes ens ha condicionat en el tram final de la temporada i ens ha pesat a l’hora de competir els darrers partits. Hem competit molt bé el 70% de la temporada, però els últims partits no hem sabut rematar la feina. Els rivals que es trobaven al pou han apretat molt i nosaltres al contrari, quan ens hem trobat al pou, no hi estàvem acostumats i no hem sabut reaccionar. Hi ha hagut molts condicionants externs que ens han afectat, l’equip ha patit moltes metamorfosis i ens ha costat molt mantenir una estabilitat, que si no la tens, la pagues molt cara en aquesta categoria. El primer any, les il·lusions van superar en escreix el fet que l’equip fos amateur i aquest segon any ens ha costat molt més tot.

En un partit d'aquesta temporada / RAUL DEL VAL
En un partit d’aquesta temporada / RAUL DEL VAL

“Hem competit molt bé el 70% de la temporada, però els últims partits no hem sabut rematar la feina. Els rivals que es trobaven al pou han apretat molt i nosaltres al contrari, quan ens hem trobat al pou, no hi estàvem acostumats i no hem sabut reaccionar”

Quin balanç fas d’aquesta darrera temporada?

Teníem expectatives de poder mantenir la categoria i seguir somiant un any més i no ha estat possible. Així que el balanç és negatiu perquè, addicionalment, hi havia talent i equip per fer-ho. Tanmateix, nosaltres vam afrontar la Plata com un somni i mirar d’allargar-lo el màxim possible. Així que el balanç en el seu conjunt és brutal i una experiència d’handbol i de vida apassionant.

Competir a la Segona Divisió estatal comporta un treball extra, deixant de banda els entrenaments. Parla’ns del teu dia a dia com a tècnic del BM la Roca i en quins aspectes posaves més èmfasi.

Des de la meva manera d’entendre l’handbol, el tenia al cap des que m’aixecava fins que anava a dormir. Amb més detall, entrenàvem dimarts, dijous i divendres de 21 h a 23 h; per tant, aquests dies ja sortia de casa a les 20h i arribava a les 24h. Més enllà del propi entrenament, cada dia anava amb l’ordinador amunt i avall per aprofitar qualsevol moment per fer l’entrenament o l’edició i visualització de vídeos. Els dilluns i dimecres que no entrenàvem, igualment feia feina a casa fins pràcticament les 24h de la nit. I el cap de setmana potser era el moment de més tensió, ja que el partit és el que comporta. Si jugues a fora, cap de setmana únicament vinculat a l’handbol; i si jugues a casa, a part del partit en sí, necessites el teu espai per omplir el full de preparació de partit on resumeixes com jugaràs en totes les facetes del joc i prepares els continguts de la xerrada.

estape 3
Estapé i el seu segon, Xavi Romero / RAUL DEL VAL

La part d’anàlisi del rival potser era la que més temps ens comportava. El diumenge/dilluns miràvem de tenir una idea del joc del rival per preparar els entrenaments de la setmana. Dijous havíem de tenir la part ofensiva del rival per ensenyar-la als jugadors abans de l’entrenament i practicar-ho, i divendres igual amb la part defensiva del rival. Així mateix, el divendres els porters aprofitaven el vídeo per apuntar els punts forts dels jugadors principals del rival i, abans dels partits, quedàvem amb els 3 porters convocats per repassar les conclusions principals. A tot això, durant l’any, i en un club petit com el BM La Roca, has de gestionar moltes coses més: vitages, xerrades amb jugadors, coordinació amb el segon equip per entrenament, estar a sobre de les responsabilitats socials i econòmiques de l’equip, etc.

A més a més, tenim parella, feina, amics i en el meu cas inclús un fill. Així que entrenador és una paraula que crec que defineix només un 10% del que fèiem. Ens podeu anomenar millor ‘putus-amos’. Per sort, el meu segon, el Xavi Romero, em va ser de gran ajuda pel que fa a l’edició de vídeos i anàlisi de rivals i llançaments, juntament amb Solanas, Laia i Bassa, en el dia a dia de l’entrenament, i en Xavier Dubà en la preparació de viatges i totes les necessitats logístiques. També vull dir que al llarg dels meus anys com a entrenador he intentat rodejar-me de gent amb talent i compromesa, que sempre m’han ajudat molt. A part dels mencionats, també agrair a Xavi Pont, Sergi Pont i la Tere, els anys especials passats amb ells al primer equip del BM La Roca.

“Entrenador és una paraula que crec que defineix només un 10% del que fèiem. Preparàvem com jugaríem, tots els aspectes del joc, la xerrada, l’anàlisi del rival, que comportava molt temps, a part de gestionar molts aspectes més del voltant de l’equip”

bm la roca
Temps mort en un partit d’aquesta temporada / RAUL DEL VAL
Tant la temporada passada com l’actual heu competit contra grans equips, contra equips que us mutltiplicaven el pressupost per 5 i per 10, però heu donat la cara en tot moment. Com es gestiona això des de la banqueta?

Quan puges a la Divisió de Plata no saps si estaràs al nivell, si et passaran per sobre o si realment podràs competir de tu a tu amb molts dels equips. Així que, tot i poder parlar amb Pau Campos de Bordils, que ja tenia un any d’experiència amb el seu equip a Plata, el primer que sents és un punt d’incertesa pel que et trobaràs.

Després, és una experiència increïble i un màster en handbol. Molts mals de cap perquè cada rival t’obliga a donar el teu màxim com equip, et posa en molts problemes tàctics i això et comporta moltes derrotes. Però si ets capaç, després de la derrota, d’analitzar els motius, aplicar-los amb el grup i a l’entrenament i seguir en peu, millores molt individualment, tant jugadors, com entrenadors.

Com veus l’equip per afrontar el repte de tornar a Plata en un grup D de Primera Nacional que la propera temporada serà molt competitiu?

Un cop provada l’experiència a la B, des del club ens plantegem el repte de tornar-hi quan abans. I no només això, sinó de fer-ho amb més gent de la casa i més madura i preparada per aguantar-hi més anys. No serà fàcil perquè com dius, la part alta del grup D de Nacional és molt competitiva, amb equips com Granollers, Sant Quirze, Adrianenc, Mataró, Sarrià, que tenen grans plantilles i porten anys competint a la part alta d’aquest grup. A més, si aconsegueixes quedar entre els dos primers, t’esperen unes fases d’ascens molt exigents, on tant sols puja 1 dels 4 equips. Però som el BM La Roca i estem preparats.

“No serà fàcil tornar a Plata, ja que la part alta del grup D de Nacional és molt competitiva. A més, si aconsegueixes quedar entre els dos primers, t’esperen unes fases d’ascens molt exigents”

Passem de l’etapa d’entrenador del primer equip a l’etapa de formació. Com va començar la teva relació amb el món de l’handbol?

Jo era un ‘futbolero’ més com la majoria de nens d’aquest país. Tanmateix, a la Roca es viu l’handbol i es palpa a cada cantonada del poble. I la majoria dels meus amics de l’escola hi jugaven i, per tant, m’hi vaig apuntar amb 10 anys, juntament amb el meu germà, el Roger, que aleshores en tenia 7. Des de llavors fins ara, encara no m’he desenganxat d’aquesta droga tan sana.

Comences al club amb 10 anys i vas pujant de categories. Parla’ns de la teva trajectòria en les categories inferiors de l’entitat. Alguna fita remarcable?

No vaig destacar especialment en la meva etapa com a jugador de base. De fet, era molt petit, esquifit i poca cosa. Addicionalment, el BM La Roca en aquella època no tenia el nivell competitiu d’ara ni assolia els resultats que ara porta a terme. Tanmateix, tinc l’honor d’haver format part del primer equip de base del BM La Roca que va disputar un campionat d’Espanya, concretament en categoria cadet i després repetir la fita en categoria júnior.

“Tinc l’honor d’haver format part del primer equip de base del BM La Roca que va disputar un campionat d’Espanya, concretament en categoria cadet i després repetir la fita en categoria júnior”

L'equip entrenat per Estapé que va ser el primer conjunt del BM La Roca que va disputar un Campionat d'Espanya
El primer conjunt del BM La Roca que va disputar un Campionat d’Espanya
Parla’ns d’algun entrenador que et marqués especialment o amb el qual aprenguessis més en la teva etapa formativa.

Vaig tenir la sort de tenir entrenadors que m’han marcat molt personalment i altres que m’han marcat molt handbolísticament i ambdós a la vegada. D’aquests últims, destacaria en Santi Serras a l’època cadet, potser el primer entrenador del qual vaig començar a gaudir de l’handbol i viure’l com una passió. Posteriorment en Joan Carles Marín, entrenador que ens va portar al Campionat d’Espanya cadet per primer cop al club. Seguidament, a l’etapa juvenil, vaig tenir l’Eusebio, un entrenador molt exigent, però una gran persona i, possiblement l’entrenador de base del qual he aprés més.

Vas arribar a debutar amb el primer equip? De què jugaves?

Sí, vaig estar molts i molts anys al segon equip, fins que vaig tenir l’oportunitat de debutar amb el primer equip quan devia tenir 24 o 25 anys. Com he dit, no era un jugador destacat a la base, però sí que vaig tenir la sort d’adaptar-me i fer-me un lloc a la categoria Nacional d’handbol amb el primer equip del BM La Roca i allà viure uns anys molt interessants com a jugador. Després de jugar a totes les categories inferiors d’extrem esquerre, a sènior, per necessitats de l’equip, vaig passar a jugar a l’extrem dret, tot i ser dretà; vaig aconseguir adaptar-me en una posició a partir de la qual vaig tenir més possibilitats d’arribar al primer equip.

“No era un jugador destacat a la base, però sí que vaig tenir la sort d’adaptar-me i fer-me un lloc a la categoria Nacional d’handbol amb el primer equip del BM La Roca i viure uns anys molt interessants”

primer equip
Foto del primer equip del BM la Roca la temporada 2008-2009
Quins equips has entrenat en aquests 15 anys com a entrenador? Algun que recordis de forma especial?

Primer de tot vull agrair a l’Emma Muntal que hagi pogut viure tantes experiències, ja que va ser la persona que em va convèncer per entrenar el meu primer equip d’handbol. En els meus 15 anys com a entrenador crec que he passat per totes les categories, des d’infantil en amunt: cadet B, cadet A, juvenil i sènior, des de Primera catalana fins a Divisió d’Honor Plata.

Tinc especials records per la quinta que he entrenat més anys: Pau Pérez, Roger Rojas, Arnau Pont, Martí Tubau, entre d’altres, que després es van anar incorporant. Vam formar un grup excel·lent i vam aconseguir grans fites en la història recent del BM La Roca. De fet, vam ser el primer equip del club en arribar a una Fase Final del Campionat d’Espanya, que vam jugar a Tossa de Mar. Eren altres temps i tot el poble i el club estava pendent de nosaltres. També tinc especial apreci pel segon equip del BM La Roca que vam pujar a Lliga Catalana. Un grup quasi 100% roquerol amb Roger, Xavi, Guifré, Oriol, Edu, Pepe, Eric, Pipa, Sergi, etc. Era un grup molt agraït, que va treballar de forma brutal durant l’any i que fora de les pistes ho vam passar genial. Molts cops la categoria no és l’indicatiu principal per gaudir de l’handbol i aquest va ser un clar exemple.

“Tinc especials records per la quinta que he entrenat més anys: Pau Pérez, Roger Rojas, Arnau Pont, Martí Tubau, entre d’altres. Vam formar un grup excel·lent i vam aconseguir grans fites en la història recent del BM La Roca”

El primer equip que va entrenar Guillem Estapé
El primer equip que va entrenar Guillem Estapé
Quina època recordes amb més nostalgia?

A part de totes les que he comentat, com no, la meva última etapa amb el primer equip del BM La Roca, tot un somni de petit per mi poder entrenar aquest equip i, a més, fer-ho amb un ascens a Divisió d’Honor Plata i 2 anys jugant en aquesta categoria on el club mai hi havia jugat. M’ha proporcionat l’oportunitat de poder compartir equip amb jugadors de talent i experiència: Juan Lopez, Itchi, Javi, Ego, Marc Pujol, Àlvaro Ferrer, Eloi Félez, dels quals he intentat empapar-me al màxim. Alhora, he pogut compartir objectiu en un mateix equip amb amics com Roger (l’etern capità), Miki, Esteban, Pujol, entre altres. Especialment el que més m’ha omplert és veure com jugadors que has vist de marrecs i molt d’ells has portat a la base, podien tenir l’oportunitat de jugar en una categoria tan apassionant com la B: Gesa, Pau, Rojas, Mario, Piol, Martí, Sánchez, Salado, etc. I especialment vull destacar dos jugadors que han posat molts esforços i il·lusió, com el Miquel i el Lluís, dos jugadors que no eren especialment talentosos a la base i que, des del 3er equip del club a 3a Catalana, han anat pujant fins arribar a la Divisió de Plata.

Si diem Guillem Estapé automàticament s’escriuen tres paraules: passió per l’handbol. Com ho faràs per aparcar el que ha estat la teva vida tots aquests anys?

De fet, no l’aparco perquè seguiré lligat a la direcció esportiva del club. Això sí, notava que necessitava parar d’entrenar, parar de competir. La rutina de l’entrenador és molt exigent i et deixa poc marge de decisió i necessitava poder triar què fer les hores de la meva vida.

“No aparco l’handbol perquè seguiré lligat a la direcció esportiva del club”

Així, quines tasques faràs lligat a la direcció esportiva de cara a la propera temporada?

Faré una cosa que realment m’apassiona i a la vegada el club ho necessita, que és estar molt a prop dels grans i talentosos entrenadors que tenim a l’entitat. Així, juntament amb ells i la direcció esportiva, dissenyarem com treballarem esportivament, tant en termes de comportaments, actituds i valors dels entrenadors, com en metodologia d’entrenaments i proposta d’handbol.

Si tornes a entrenar serà el BM La Roca o et planteges altres reptes?

Suposo que sí, ho porto a la sang em tira i suposo que hi tornaré. És una pausa per posar el cervell en remull, desconnectar, formar-me i tornar amb més força. Ho hauré de comparar amb la vida fora de pistes, que de moment la desconec.

BM La ROca
Un equip, una pinya / RAUL DEL VAL
En més d’una ocasió t’hem pogut sentir com a comentarista tècnic dels partits del Barça d’handbol a RAC1. Et veurem més en aquesta faceta de comentarista?

No és una cosa que depengui de mi. Em van trucar un parell de cops, vaig accedir i, de fet, l’experiència va ser més que positiva. Primer estava una mica ‘acollonit’ i nerviós, però després la veritat que m’ho vaig passar de conya i la gent de RAC1 m’ho van posar tot molt fàcil. Si es torna a donar la possibilitat, allà em tindran perquè m’agrada, és handbol i m’ho passo bé, però òbviament no és una cosa que hi compti professionalment perquè no es cobra i són dos dies comptats. En aquest país tira el futbol i qualsevol partit, prèvia o post-partit, passa per sobre inclús de la final de la Champions d’handbol.

Per últim, amb quins moments et quedes de tots aquests anys formant part de la família del BM La Roca?

Els inicis els recordo amb molta tendresa; un club molt familiar amb entrenadors de la ‘vieja escuela’ com en Sebas, l”alma mater’ del club, que ens venia a buscar a l’escola i ens ‘fotia’ 4 crits. Ara ho miro en perspectiva i el club ha crescut molt en qualitat i quantitat, però segueix sent una família.

Al final a la vida de l’entrenador o del jugador no recordes què vas fer la temporada 2004, 2007 o 2009, per posar exemples, però possiblement sí de les experiències viscudes i de les persones amb les quals ho vas compartir. Així que, he sigut jugador, entrenador, i ara estaré donant suport des de la direcció esportiva. Inclús vam crear la junta jove, ara fa molts anys, que també van ser anys molt divertits i amb experiències boníssimes. He mencionat algunes de les persones amb les quals he compartit moltes coses i experiències, però injustament segur que me n’he deixat moltíssimes. Així que també seria injust destacar algun moment quan n’he viscut tants i tants. L’handbol i el BM La Roca, concretament, han estat i són la meva vida i, si sóc així i actuo així és, en part, per tot el que he après i conviscut al club. A vegades m’acusen de ser massa bona persona, però jo els hi dic que és potser l’única virtut que tinc. Sense aquesta virtut no em passarien pel cap ara tantes persones ni tants moments i, sobretot, no els recordaria amb un somriure tan ampli. Gràcies handbol, no te’n vagis mai!

Moltes gràcies per tot Guillem. Pel tracte sempre proper i per ajudar-nos sempre a fer la nostra feina.

A vosaltres pel treball impressionant, per donar difusió al nostre esport i, especialment, per ser l’altaveu del nostre petit club.

El darrer partit de Guillem Estapé a la banqueta del primer equip del BM La Roca / RAUL DEL VAL

You must be logged in to post a comment Login